Termout.org logo/LING


Update: February 24, 2023 The new version of Termout.org is now online, so this web site is now obsolete and will soon be dismantled.

Lista de candidatos sometidos a examen:
1) neologia (*)
(*) Términos presentes en el nuestro glosario de lingüística

1) Candidate: neologia


Is in goldstandard

1
paper corpusSignosTxtLongLines348 - : El corpus provino de las unidades neológicas recogidas en las lenguas que incluye el Protocolo de Vaciado de Prensa Escrita del Observatori de Neologia (2003): alemán, catalán, francés, griego, inglés, italiano, latín, ruso y vasco, además de la categoría "Otros", que incluye las unidades que no pertenecen a ninguna de las lenguas individualizadas . Los préstamos neológicos fueron relevados de las siguientes fuentes:

2
paper corpusSignosTxtLongLines348 - : 1 El Proyecto Antenas Neológicas del Observatori de Neologia (OBNEO) es un conjunto de grupos de investigación liderado por el Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cuyo objetivo es analizar la aparición de neologismos en catalán y en español .

3
paper corpusSignosTxtLongLines557 - : En este apartado presentamos una muestra del tratamiento que reciben en varios diccionarios del español algunas voces frecuentes. Concretamente, tomamos los 50 neologismos más frecuentes recogidos por el Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona .upf.edu/web/obneo> durante el período 2012-2017. Debe tenerse en cuenta que en el proyecto del Observatori se consideran neológicas las palabras que se documentan en el uso y que no aparecen en los diccionarios de referencia (Diccionario de la lengua española, DLE, y Diccionario de uso del español de América y España, DUEAE). El criterio de definición de la neología es, pues, lexicográfico: se documentan aquellas voces que no aparecen repertoriadas en el corpus lexicográfico de exclusión. Para ello se sigue una metodología que combina la detección semiautomática de neología con un vaciado manual de un corpus constituido por fuentes fundamentalmente de prensa general, así como también fuentes orales (^[82]Obser

Evaluando al candidato neologia:


1) observatori: 4 (*)
2) neológicas: 3 (*)
4) corpus: 3 (*)

neologia
Lengua: spa
Frec: 39
Docs: 10
Nombre propio: 3 / 39 = 7%
Coocurrencias con glosario: 3
Puntaje: 3.705 = (3 + (1+3.4594316186373) / (1+5.32192809488736)));
Candidato aceptado

Referencias bibliográficas encontradas sobre cada término

(Que existan referencias dedicadas a un término es también indicio de terminologicidad.)
neologia
: Boulanger, J. C. (2010). Sur l’existence des concepts de néologie et de néologisme Propos sur un paradoxe lexical et historique. En Actes del I congrès internacional de neologia de les llengües romàniques (pp. 31-74). Barcelona: IULA Universitat Pompeu Fabra.
: Cabré, M. T. (1989). La neologia efímera. En J. Massot (Coord.), Miscel·lània Joan Bastardas, 1 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII) (pp. 37-58). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
: Cabré, M. T. (2002). La neologia avui: El naixement d’una disciplina. En M. T. Cabré, E. Solé & J. Freixa (Coords.), Lèxic i neologia (pp. 29-42). Barcelona: Observatori de Neologia. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra.
: Cabré, M. T. (2016). Per què és relativament fàcil de detectar neologismes i tan complicat de definir què són: Breu apunt epistemològic. En Observatori de Neologia, Mots d’avui, mots de demà (pp. 127-132). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
: Cabré, M., Freixa J. & Solé, E. (2002b). À la limite des mots construits possibles. En M. Cabré, J. Freixa & E. Solé. (Eds.), Lexic i Neologia (pp.121-138). Barcelona: Observatori de Neologia. Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
: Célestin, T. & Bergeron, M. (2003). Le phénomène de la néologie technique et scientifique au Québec- bilan et perspectives. Colloquio Internazionale: La neologia scientifica e tecnica: Bilancio e prospettive. Accademia di Romania, Roma, Italia.
: Estopà, R. (2015). Sobre neologismos y neologicidad: Reflexiones teóricas con repercusiones metodológicas. En I. M. Alves & E. Simoes Pereira (Eds.), Neologia das Línguas Romanicas (pp. 111-150). Sao Paulo: CAPES, Humanitas.
: Freixa, J. (2002). Dimensió social de la neologia. En M. T. Cabré, J. Freixa & E. Solé (Eds.), Lèxic i neologia (pp. 69-78). Barcelona: Observatori de Neologia - Institut Universitari de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra.
: Observatori de Neologia (2004). Metodologia del treball en neologia: Criteris, materials i processos. Barcelona: Institut de Lingüística Aplicada - Universitat Pompeu Fabra.
: Observatori de Neologia (2004). Papers de l’IULA, Sèrie Monografies, 9. Metodología del trabajo en neología: Criterios, materiales y procesos. Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari de Lingüistica Aplicada, Barcelona.
: Protocolo de Vaciado de Prensa Escrita (2003). Observatori de Neologia, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, OBNEO, Universitat Pompeu Fabra. (Mimeo).
: Quirion, J. (2010). Pour des critères extralinguistiques de néologicité. En Actes del I congrès internacional de neologia de les llengües romàniques (pp. 123-126). Barcelona: IULA, Universitat Pompeu Fabra .
: Sablayrolles, J. F. (2010). Néologisme homonymique, néologisme polysémique et évolution de sens. Pour une restriction de la néologie sémantique. En I. M. Alves (Ed.), Neologia e neologismos em diferentes perspectivas (pp. 83-100). Sao Paulo: Paulistana.
: Vallès, T. (2002). La productividad morfológica en un modelo dinámico basado en el uso y en los usuarios. En M. Cabré, J. Freixa & E. Solé. (Eds.), Lexic i Neologia (pp.139-157). Barcelona: Observatori de Neologia. Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.